Ida Haendel

Ida Haendel (Chełm, Polònia, 15 de desembre de 1928) és una violinista polonesa d'origen jueu, nacionalitzada britànica. Començà a tocar el violí al tres anys, als quatre començà estudiar en el Conservatori de Varsòvia amb Mieczysław Michałowicz, George Enescu i Carl Flesch. Als cinc anys guanyà el Concurs Hubermann i als set fou finalista en el Concurs Internacional de violí Henryk Wieniawski, que aquell any guanyaren Ginette Neveu (16 anys, primer premi) i David Óistrakh (27 anys, segon premi). Memorable fou l'èxit assolit en el seu debut, l'any 1938, en la Queen's Hall de Londres, que li obrí el camí per una intensa activitat en els principals centres musicals d'Europa, Estats Units, Canadà, Sud-àfrica, Turquia i Israel. D'Ida Haendel s'admira particularment la robustesa del so i del temperament, qualitat contraria a les característiques que amb freqüència limiten les actuacions femenines. El 1940 adquirí la nacionalitat britànica i durant la segona guerra mundial actuà per les tropes britàniques i estatunidenques. Fins al 1952 visqué a Londres, després a Montreal, i des de 1979 viu a Miami Beach, (Florida).