Heinrich Dorn

Heinrich Ludwig Egmont Dorn (Königsberg, 14 de novembre de 1804 – Berlín, 10 de gener de 1892) fou un periodista, director d'orquestra i compositor alemany. Era pare dels també músics Alexander i Otto Dorn (1833-1901).Estudià Dret en les dues ciutats mencionades, però es decidí molt aviat per la música, arribant a ser un excel·lent pianista i compositor. Després d'haver desenvolupat una càtedra de música en l'Institut musical de Frankfurt del Main i la plaça de director d'orquestra a Königsberg, assolí, el 1830, la de director d'orquestra en el Stadttheater recent inaugurat a Leipzig; allà ensenyà composició a Schumann i a Clara Wieck i l'estatunidenc Silas G. Pratt, i donà classes de cant a Katherine Senger-Bettaque.Cridat el 1843 a Colònia com a director d'orquestra municipal, dedicant-se també a l'ensenyança; el 1845, la Rheinische Musikschule, i dirigí (1844 i 1847) les festes musicals del Baix Rin, sent el primer que executà a Alemanya totalment la gran missa en do de Beethoven. En la mort de Nicolai (1849), fou nomenat director d'orquestra del Hof theater, de Berlín, on entre d'altres alumnes tingué a Emil Liebling , i en el mateix any fou elegit soci de l'Acadèmia d'Art de la mateixa ciutat. Entre totes les seves òperes (quasi totes molt aplaudides en la seva època), hi figuren: Roland's Knappen i Der Zauberer el (1827); Die Bettlerin (Königsberg, 1829); Abu Kara (Leipzig, 1831); Der Schöffe von París (Riga, 1838), dirigida per Richard Wagner; Das Banner von England (Riga, 1842); Die Niebelungen (1854); Ein Tag in Russland (1856).també va escriure un Te Deum, un Rèquiem i altres obres religioses i instrumentals. Dorn fou, ensems, un gran crític d'art musical, col·laborant durant molts anys en la Neue Berliner Musikzeitung i havent escrit, entre d'altres, els treballs següents: Aus meinem Leben. Erinnerungen (Berlín, 1870-1872); Ostracismus. Ein Gericht Scherven (Berlín, 1875); Streifzüge in Gebiet der Tonkunst (Berlín, 1879); Quodlibet (Berlín, 1886).