Giuseppe Mosca

Giuseppe Mosca (Nàpols, la Campània, 1772 - Messina, 14 de setembre de 1839) fou un compositor italià. Era germà del també compositor Luigi Mosca (1775-1824). Estudià en el Conservatori de Loreto, i als disset anys d'edat va compondre la seva primera òpera, Silvia e Nardone, que fou molt ben acollida pel públic. Fou director dels teatres de Palerm i Messina, en aquest últim tingué entre altres alumnes a Antonio Laudamo, i també fou acompanyant de piano en el Teatre Italià de París on fou succeït per Tadolini. Mosca fou el primer a emprar el crescendo, del que Gioachino Rossini hauria d'usar tant després, pel que Mosca l'acusà de plagiar-lo, sense que aquell en fes el menor cas. Va compondre gran quantitat d'òperes, avui completament oblidades, entre elles cal citar: Chi si contenta gode; Ifigenia in Aulide; L'apparenzza ingauna; Chi vuol troppo veder, dicenta cieco; Con amore non si scherza; Romilda; Il finto Stanislao; La Gazzetta; La gioventù d'Enrico V; La scioca per astuzzia; I pretendenti delusi; La poetesa errante; La vedova misteriosa, etc.