Friedrich Wilhelm Michael Kalkbrenner

Friedrich Kalkbrenner (Kassel, 2 de novembre de 1785 - Enghien-les-Bains, 10 d'agost de 1849) fou un compositor i pianista alemany. Era fill del també compositor Christian Kalkbrenner (1755-1806). Estudià música en el Conservatori de París, on tingué per professor en Louis Adam, més tard a Viena amb Hummel, com també per breu temps amb Clementi. Després va recórrer, donant excel·lents concerts, per diverses ciutats d'Alemanya i França, fins que el 1814 fixà la residència a Londres, on s'associà amb Logier per l'explotació del seu chiroplast, invents per millorar la tècnica pianística. De tornada a París el 1824, entrà com a soci en la fàbrica de pianos Pleyel, assolint, a més, gran fama com a professor de música, tasca en la que tingué molts alumnes, entre ells l'irlandès George Alexander Osborne, o la belga Marie-Félicité Moke Pleyel. El mètode Kalkbrenner emprat en l'escola de piano (Méthode pour apprendre le pianoforte à l'aide du guide-mains, París 1830), es basa principalment en el desenvolupament de l'agilitat dels dits, sense intervenció dels braços, i també millorà notablement l'execució de les octaves, així com la tècnica del pedal. Finalment, atribuí gran importància a la mà esquerra, pel desenvolupament de la qual va escriure nombrosos estudis. A part de les seves obres didàctiques, també va compondre: Concert per a piano núm. 1 Concert per a piano núm. 2, op. 85 (1826) Concert per a piano núm. 3, op. 107 (1829) Concert per a piano núm. 4 rondós, fantasies i variacions, pel mateix instrument, amb acompanyament d'orquestra, Un Septimini, Un Sextet, Dos Quintets, Un Quartet, Diversos Trios, per a piano i instruments d'arc, 10 Sonates, per a piano a dues mans i 3 a quatre mans,Estudis, així com gran quantitat de música per a saló.