Franz Lehár

Franz Lehár (Komárno, 30 d'abril de 1870 - Bad Ischl, 24 d'octubre de 1948) va ser un compositor austríac d'origen hongarès, principalment conegut per les seves operetes. Lehár va nàixer a Komárno (aleshores pertanyent a Àustria-Hongria, avui dia Eslovàquia) i era el fill major d'un director de banda militar. Va estudiar violí i composició al Conservatori de Praga on va ser aconsellat per Antonín Dvořák a centrar-se en la composició. Després de la seva graduació, el 1899 va incorporar-se a la banda de son pare a Viena, com a ajudant de direcció. El 1902 va esdevenir director musical de l'històric Theater an der Wien, on va ser estrenada la seva primera òpera, Wiener Frauen el novembre d'aquell mateix any. Sobretot és famós per les seves operetes, la més coneguda de les quals és La viuda alegre; però també va compondre sonates, poemes simfònics, marxes, i un gran nombre de valsos (el més famós dels quals és Or i plata, compost per a la princesa Metternich) alguns dels quals formen part de les partitures de les operetes. Algunes cançons de les operetes han esdevingut clàssics, com ara Vilja de La viuda alegre i Tu ets la delícia del meu cor (Dein ist mein ganzes Herz) d'El país dels somriures. Lehár va mantenir una relació estreta amb el tenor Richard Tauber, qui va cantar la major part de les seves operetes, començant per Frasquita (1922), amb la qual Lehár va trobar un adequat estil en la postguerra. Entre 1925 i 1934 va escriure sis operetes per a Tauber. El 1935 va constituir la seva pròpia editorial per tal d'optimitzar el control sobre els drets de les seves obres. Va morir el 1948 a Bad Ischl, prop de Salzburg.