César Franck

César-Auguste Franck (Lieja, Regne Unit dels Països Baixos, 10 de desembre de 1822 - París, 8 de novembre de 1890) fou un compositor, pianista, organista i professor de música belga, naturalitzat francès el 1873, que va treballar a París durant la seva vida adulta. Era dos anys menor que el seu germà Joseph (1820-1892) que també fou un bon músic. Va néixer a Lieja, en el que avui és Bèlgica (encara que en el moment del seu naixement estava sota el control dels Països Baixos). Fou en aquesta ciutat on va fer els primers concerts el 1834. Va estudiar en privat a París des de 1835, entre els seus professors hi va haver Anton Reicha. Després d'un breu retorn a Bèlgica, i una recepció desastrosa de l'oratori primerenc Ruth, es va traslladar a París, on es va casar i es va embarcar en una carrera com a professor i organista. Es va guanyar una reputació com a improvisador formidable, i va viatjar àmpliament per França per demostrar els nous instruments construïts per Aristide Cavaillé-Coll. El 1858 va ser nomenat organista de Sainte-Clotilde, una posició que va mantenir per la resta de la seva vida. Es va convertir en professor al Conservatori de París el 1872, va prendre la nacionalitat francesa, un requisit del lloc. Els seus alumnes van incloure Camille Benoit, Francis Marie Louis Arnal de Serres, Vincent d'Indy, Ernest Chausson, Louis Vierne, Charles Tournemire, Henry Libert, Guillaume Lekeu i Henri Duparc. Després d'adquirir la plaça de professor, Franck va escriure diverses peces que han entrat en el repertori clàssic estàndard, incloent peces simfòniques, de cambra i per a teclat.