Franz Berwald

Franz Adolf Berwald (Estocolm, 23 de juliol de 1796 - Estocolm, 3 d'abril de 1868) fou un compositor romàntic suec d'ascendència alemanya, era el cosí del compositor i violinista Johan Fredrik Berwald i padrí de la pianista Astrid Berwald. Va ser poc conegut en vida i apart de dedicar-se a la música va treballar com a cirurgià ortopèdic a Berlín, i més tard com a gerent d'una serradora i fàbrica de vidre. Franz Berwald va néixer en el si d'una família que comptava amb músics des de feia quatre generacions; la família Berwald, originària de Neumark va produir un gran nombre de músics i compositors prominents: el seu pare, Christian Friedrich Georg Berwald, violinista de la Royal Opera Orchestra del duc Carles I (l'últim de la família sueca Västgöta, i descendent de Bure) fou qui l'introduí en el món de la música. Va ensenyar-lo a tocar el violí des dels 5 anys, perquè el seu pare treballava a la cort, Franz va aconseguir fer el seu debut en tan sols 10 i als setze va entrar a la capella reial. Els seus primers treballs (abans del 1820) mostren el seu domini i la llibertat d'escriptura. Després del seu fracàs a Berlín (Lyric Theatre), va acabar la seva segona simfonia a Viena, anomenada Greu (1841); el 1842, va tornar a Suècia, on va escriure la Simfonia singular (cinquena, publicada el 1845, i la sisena en mi bemoll major). Després d'un altre viatge (París, Viena, Salzburg), va dividir el seu temps entre l'administració d'objectes de vidre i la composició. El 1864, va ser anomenat membre de la Reial Acadèmia de la Música, i tres anys més tard acabà la carrera de composició al conservatori d'Estocolm. La seva melodia, que no deu res al folklore, evoca un lirisme típicament nòrdic. Les seves modulacions a vegades recorden a Schubert, i sovint escriu ritmes molt personals i incisius, especialment en les seves simfonies, amb un agut sentit d'efectes orquestrals, que requereixen una dinàmica de gran abast com en la (Simfonia capritxosa i la Simfonia greu). Es renova la forma i construeix les seves obres de manera inusual: incloent un scherzo enmig d'un moviment lent, o en una obra d'un sol moviment, però amb freqüents canvis de tonalitat i tempo.