Ernest Guiraud

Ernest Guiraud (Nova Orleans, 23 de juny de 1837 – París, 6 de maig de 1892) fou un compositor francès. Era fill del músic Jean-Baptiste que li ensenyà les primeres nocions de l'art musical, i als quinze anys viatjà a Europa on ingressà en el Conservatori de París, on va tenir per mestres en Anton-François Marmontel, Barbereau i Jacques Fromental Halévy. El 1859 aconseguí el primer premi de Roma per la seva cantata Bajazet et le joueur de flûte. En retornar d'Itàlia es dedica preferentment a la composició dramàtica i estrenà una sèrie d'òperes còmiques que assoliren força èxit. El 1876 fou nomenat professor d'harmonia del Conservatori de París, on tingué entre altres alumnes a André Bloch, Hippolyte Mirande, Adolphe Marty, Alfred Bachelet, Georges Fragerolle i Anselme Vinée, el 1880 succeí a Léo Delibes en l'Acadèmia de Belles Arts. Guiraud se situà des dels seus primers treballs simfònics entre els millors compositors de la nova escola francesa. La seva música era clara i elegant i la seva instrumentació plena de brillantor i colorit.