Ernest Fanelli

Ernest Fanelli (París, 29 de juny de 1860 – idem. 24 de novembre de 1917), fou un compositor francès d'origen italià. Fou conegut majorment per haver originat una controvèrsia sobre els orígens de la música impressionista. Estudià en el Conservatori de la seva ciutat natal, però després arrossegà una penosa i miserable existència, tenint de desenvolupar els més baixos oficis musicals per a poder subsistir. Ja tenia 51 anys d'edat quan un dia (febrer o març de 1912) es presentà a Gabriel Pierné, director dels concerts Colonne, sol·licitant que li proporcionés alguna copia d'orquestra. L'ilustre músic li demanà una mostra de la seva escriptura, i Fanelli li entregà una voluminosa partitura. en obrir-la al atzar, Pierné va veure vivament interessada la seva atenció per la lectura d'un passatge, i preguntà llavors a l sol·licitant de què es tractava, Fanelli contestà modestament que era una cosa que ell havia compost feia quasi trenta anys. Pierné pregà al seu visitant que li deixes la partitura i al llegir-la detingudament restà sorprès, doncs en aquesta restaven continguts tots els principis i tots els procediments de la música moderna, cas meravellós d'intuïció artística, doncs el 1882 en que fou escrita aquella obra, Wagner era molt poc conegut, els russos encara no havien sortit del seu país i Debussy encara tardà divuit anys en afirmar la seva personalitat. Commogut Pierné, proposà immediatament l'execució dels Tableaux symphoniques, que així es titulava l'obra de Fanelli, estrenant-se el 12 de març de 1912 per l'orquestra Colonne. Fanelli passà d'un salt de la foscor i la misèria a la celebritat, i després foren executades altres obres seves, compostes posteriorment, i que confirmaren el seu geni musical. Els Tableaux symphoniques donaren la volta al món, devent-se a més al seu autor: Impressions pastorales; quatre Humoresques per a orquestra; L'effroi du soleil, escena lírica; Suite Rebelaisienne, per a quartet d'arc i piano. Descoratjat per les privacions i la injustícia dels seus coetanis, Fanelli havia deixat d'escriure el 1893.