Émile Durand

Émile Durand (Saint-Brieuc, 16 de febrer de 1830 - Neuilly-sur-Seine, 7 de maig de 1903) fou un compositor i professor de música francès. Estudià en el Conservatori de París i el 1853 aconseguí el segon gran Prix de Rome, sent nomenat el 1850 professor de solfeig i el 1871 d'harmonia en aquell centre musical, i entre d'altres alumnes tingué a Georges Falkenberg, Félix Desgranges i en Antoine Banés en harmonia. Va compondre nombroses melodies vocals i les operetes: L'elixir de Cornelius (1868). i L'astronome du Pont Neuf. A més, se li deu un Traité d'accompagnement de la base chiffré et du chant donné.