Emanuele Muzio

Emanuele Muzio (Zibello, Parma, 24 d'agost de 1821 - París, Illa de França, 27 de novembre de 1890) fou un director d'orquestra i compositor italià. Fou deixeble de Verdi, potser l'únic que l'il·lustre músic hagi tingut, i des de molt jove treballà per als principals editors d'Itàlia en la reducció de partitures. El 1852 fou contractar per a dirigir a Brussel·les una companyia d'òpera italiana, el 1858 passà a Londres com a cap de cant del Teatre Reial, i més tard va estar coma director d'orquestra a Nova York, i al retornar a Europa omplí les mateixes funcions Venècia, Barcelona, París i El Caire, on dirigí la primera representació d'Aida. També es distingí com a professor de cant, assegurant-se que fou el primer mestre d'Adelina Patti. A més d'un gran nombre de melodies vocals, va compondre les òperes Giovanna la pazza (1852), Claudia (1856), Le due regine (1856), i La Sorrentina (1857).