Elis Regina

Elis Regina (Porto Alegre, Rio Grande do Sul, 17 de març de 1945 - São Paulo, 19 de gener de 1982) fou una compositora i cantant brasilera. Considerada per molts la més grans de les artistes del seu país, començà la seva trajectòria als dotze anys en un programa radiofònic, i els festivals de música popular dels seixanta la consagraren. El 1965 guanyà el primer premi en un d'ells amb la cançó Arresto de Vinícius de Moraes i Edu Lobo, lletrista i compositor, respectivament, de la majoria dels seus èxits. Per contrasts, era, de físic menut i eixerida. Amb una gràcia peculiar, amb energia, vivesa i així mateix, amb una càlida dolcesa, portà al cim ritmes tant tradicionals com la samba i la bossa-nova, sempre fidel a les arrels autòctones del folklore. Posseïa facilitat absoluta per a contagiar la seva essència, mescla de i melangia. Les seves actuacions foren sempre ben acollides en tota Sud-amèrica, adaptant d'alguns països cançons tradicionals, amb el que assoliria resultats molt positius. Més tard, el 1968, viatjà a Europa, i el seu ritme entusiasmà al públic, com abans ho havia fet en la seva gira pels Estats Units. Els seus recitals a l'Olympia de París foren d'un rotund èxit; els seus admiradors es contaven tant dintre com fora del Brasil. Abans de finalitzar aquell viatge, realitzà alguns enregistraments amb el popular instrumentista belga Toots Thielemans, i es presentà en el Miden de Cannes com una gran figura. Entre les seves millors creacions, i sense oblidar les versions en anglès o castellà, cal destacar: Dois pra lá, dols pra cá, Bala com bala, Marambaia, Canto de Ossanha,El sobtat decés tallà de soca-rel una brillant carrera encara en la seva plenitud, amb quantitat de projectes per a complir i amb profund sentir dels que l'admiraven.