Domenico Carlo Maria Dragonetti

Domenico Dragonetti (Venècia, 9 d'abril de 1763 – Londres, 16 d'abril de 1846) fou un contrabaixista italià. Va començar a tocar la guitarra, el violí i el contrabaix des de molt petit. Als 13 anys va començar a estudiar amb el mestre Michele Berini i l'any següent ja era el primer contrabaixista de l'Opera Buffa de Venècia. Als 14 anys entra a la Gran Opera de Vicenzay a continuació substitueix a Berini a la capella de Sant Marcos de Venècia. A aquesta mateixa ciutat va tenir amistat amb el violinista Niccolò Mestrino amb qui va realitzar nombrosos experiments sobre l'acústica dels dos instruments, creant capritxos i altres composicions breus. Al 16 de setembre de 1749 va traslladar-se a Londres, on va restar cinquanta anys, després del seu debut al King’s Theatre. El 1798 va traslladar-se a Viena per conèixer a Haydn. A aquesta mateixa ciutat va conèixer el 1808 a Beethoven i a Sechter. A Londres toca al Acien Concerts i a la Philarmonic Society. A partir del 1804 participa de manera regular en tots els festivals musicals anglesos, el que li crea fama a tota Europa gràcies al seu treball conjunt amb el violoncel·lista Robert Lindley. Se'l considera un virtuós de l'instrument, ja que tenia una tècnica extraordinària amb l'arc. Gràcies a aquesta tècnica va desenvolupar un staccato percussivo que fins aleshores era desconegut. Va col·laborar entre d'altres com Mendelssohn, Liszt, Rossini i Paganini. La fama també li va proporcionar riquesa, ja que se li pagava el doble o inclús el triple que als altres músics. Col·leccionava instruments musicals, pintures i antiguitats. Entre les seves composicions hem de senyalar vuit concerts, més de trenta quintets per a cordes i contrabaix, nombroses composicions per contrabaix solista o amb acompanyament d'orquestra o piano.