Coleman Hawkins

Coleman Hawkins (Saint-Joseph, Missouri, 21 de novembre de 1904 - Nova York, 19 de maig, 1969) fou un saxofonista de jazz, swing i bebop estatunidenc. Era considerat com un dels grans saxofonistes de jazz del món. Als quinze anys arribà a Nova York, amb la cantant de blues Mamie Smith. Es formà musicalment en l'orquestra de Fletcher Henderson, en la que hi va romandre de 1922 a 1934. Al seu saxofon es féu famós per la seva meravellosa sonoritat. Realitzà amb el seu instrument el que Armstrong havia assolit amb la trompeta. No hi ha hagut saxofon tenor que pogués igualar-lo. El seu domini, bellesa i pastositat eren únics. El swing que aconseguia, era inimitable. Tal era la seva fama, que molts aficionats anaven a escoltar l'orquestra d'Henderson per a gaudir dels solos de Hawkins. El barri de Harlem el situà a l'altura d'Armstrong. El 1934 anà a Europa i aconseguí un gran èxit, i s'hi quedà fins al 1939. El seu apogeu tingué efecte quan la història del jazz passà per l'anomenat <període swing>, en què el saxofon tenor era l'instrument preferit pels aficionats. En retornar als Estats Units el 1939 fou rebut amb alegria, i tingué molts seguidors i alumnes, entre els que més destacaria en Warne Marsh.Enregistrà en discs la seva famosa creació Body and soul, meravellosa improvisació dotada de sorprenent rigor lògic. El 1957 intervingué en el famós festival de Newport amb un èxit contundent. El 1958 tornà a realitzar una gira per Europa. Els seus discos són verdaderament apreciats pels aficionats al jazz, i la seva obra mestra, l'abans citada Body and soul, ha sigut una de les peces claus de tota la història d'aquesta classe de música.