Claudio Arrau

Claudio Arrau León (Chillán, Ñuble, Xile, 6 de febrer de 1903 - Mürzzuschlag, Àustria, 9 de juny de 1991) fou un pianista xilè d'ascendència catalana, besnét del pintor Josep Arrau i Barba. Arrau va estudiar a Santiago de Xile i va debutar als sis anys. El president de la República de Xile el pensionà per estudiar a Alemanya, on treballà amb Martín Krause. El 1927 va guanyar el Gran Premi Internacional de Piano de Ginebra, que li va suposar la consagració com a intèrpret. El 1929 es presentà a la Tonhalle de Zuric, on acudiria moltes vegades fins al 1967. Durant tot aquest període, Claudio Arrau va ser una de les figures més cotitzades en el terreny pianístic solista, amb orquestra o sense. Entre els anys 1932-34, donà a Berlín classes de perfeccionament de piano, tenint entra d'altres alumnes a Ernst-Lothar von Knorr o Janina de Fitermann.Entre el 1962 i el 1966 enregistrà l'edició integral de les sonates per a piano de Beethoven. La seva última gira internacional va coincidir amb la celebració del seu vuitantè aniversari. Encara que molt envellit, conservava la plenitud de facultats com a pianista. La seva producció discogràfica comprèn des de discos de 78 revolucions, realitzats als anys 30, fins a les últimes pàgines de la seva carrera.