Claude Bolling

Claude Bolling (10 d'abril de 1930, Canes) és un pianista francès, compositor, arranjador i, en algunes ocasions, actor. Estudià al Conservatoire de Nice, després a París. Era un nen prodigi: als 14 anys ja tocava jazz professionalment, amb Lionel Hampton, Roy Eldridge i Kenny Clarke. Ha compost obres per a més de cent pel·lícules, la majoria d'elles franceses, entre elles, un documental quant al Festival de Cinema de Canes, la pel·lícula Borsalino (1970) i California Suite (1979). Bolling també és conegut per una sèrie de col·laboracions amb intèrprets de música clàssica. La seua "Suite per a Flauta i Piano Trio Jazz" amb Jean-Pierre Rampal, una intel·ligent i encisadora combinació de l'elegància barroca amb el swing modern, ha sigut una de les obres més venudes durant anys, i fou seguida per altres treballs semblants. Fou particularment popular als Estats Units, i fou un èxit inclús fins dos anys després del seu llançament. Després del seu treball amb Rampal, Bolling treballà amb músics de distints gèneres, entre ells Alexandre Lagoya, Pinchas Zukerman, Maurice André i Yo-Yo Ma. També participà en tributs a Lionel Hampton, Duke Ellington, Stéphane Grappelli, Django Reinhardt i Oscar Peterson.