Carl Tausig

Carl Tausig, Karl Tausig o Karol Tausig (Varsòvia, Polònia, 14 de novembre de 1841 - Leipzig, Alemanya, 17 de juliol de 1871) fou un pianista, arranjador i compositor jueu polonès. Va ser un dels deixebles predilectes de Franz Liszt, el qual l'obligà a emprendre, segons era costum obligada per aquells temps donada la fama del mestre, a una sèrie de viatges artístics que acabaren fixant-se a Berlín com a professor de piano. El mecanisme de Tausing consistia en el meravellós, i bon intèrpret de les obres mestres dels clàssics, ensems que els moderns, fou honorat amb el títol de professor de piano de la cort de Prússia, però la seva prematura mort privà al món musical d'un verdader geni de l'execució. El 1866 havia fundat a Berlín junt amb Louis Ehlert una Acadèmia per l'ensenyança superior de piano, i on va tenir alumnes com el neerlandès Oskar Raif, l'alemanya Marta Remmert, Raael Joseffy i la russa Vera Timanoff, i que ja deixà el 1870. Des de 1866 a 1868 fou professor d'aquesta escola el compositor Jensen i també el músic i crític musical Otto Lessmann. Com a compositor va escriure poques obres i de no gaire vàlua, però, per contra, publicà obres dels clàssics i una reducció de Els mestres cantaires de Nuremberg per a piano. Les seves Techhhnjsche Studien aparegueren després de la seva mort publicades pel també compositor i musicògraf Johann Theodor Viehmeyer (1870-1947 i el pianista i crític musical Eric Ehrlich (1822-1899).