Carl Schuricht

Carl Schuricht (Danzig avui Gdańsk, 3 de juliol de 1880 - Vevey, Suïssa, 7 de gener de 1967) fou un director d'orquestra i compositor alemany. Alumne distingit del Conservatori de Berlín, en el qual cursà la composició amb Humperdinck, va adquirir notorietat com a director d'orquestra i de masses corals en les principals ciutat d'Alemanya. Des de 1912 fou director dels Concerts Simfònics de Wiesbaden, on si va mantenir en el lloc fins al 1941, en què perseguit pels nazis, hagué de refugiar-se a Suïssa. Malgrat que format en l'ambient operístic, sempre preferí la música de concert. Actuà al front de l'Orquestra Filharmònica de Berlín, l'Orquestra Filharmònica de Viena, l'Orquestra Filharmònica de Boston, i de l'Orquestra de la Société de Concerts, de París, una de les seves orquestres preferides: amb aquesta enregistrà les 9 simfonies de Beethoven. El 1944 va estar a Madrid, on treballà amb Ataúlfo Argenta en la modificació i reorganització de l'Orquestra Nacional Espanyola. Pot considerar-se doncs, amb iguals mèrits que el seu titular, el creador d'aquest conjunt. Més tard sovintejà les visites a Madrid, dutes a terme més o menys anualment; en aquestes abundaren les interpretacions de Bach, Mozart, Wagner, Schumann, Brahms, Bruckner i Debussy. També actuà repetides vegades a Barcelona i en els Festivals de Granada. El 1956 realitzà una important gira de concerts pels Estats Units, amb l'Orquestra Filharmònica de Viena, en companyia de Cluytens, amb el qual repartí les actuacions. Fou un dels millors representants de la generació i estil interpretatiu de Bruno Walter, Furtwängler i Klemperer, director el qual màxim objectiu fou tant la fidelitat a l'obra com la voluntat de comunicar al públic les belleses, a vegades difícils de descobrir, que poden portar implícites en el seu contingut, sempre sense sucumbir a la fàcil temptació dels efectismes, ni a la pesadesa que tantes vegades se sol atribuir als millors intèrprets alemanys. És autor d'obres per a orquestra i per a conjunt de cambra, així com de diverses peces per a piano, lieder, una sonata i uns preludis per a piano i una suite per a orquestra, totes elles pràcticament desconegudes. Li foren atorgades les medalles de Mahler i Bruckner americana. Fou membre honorari de l'Orquestra Filharmònica de Viena i ciutadà d'honor de Weisbaden (1953). També li foren concedides l'Orde del Fènix de la reina Guillermina I i l'espanyola Creu de l'Orde d’Alfons XII el Savi.