Bonifacio Asioli

Bonifazio Asioli (Correggio, Emília-Romanya, 30 d'abril de 1769 - 26 de maig de 1832) fou un compositor italià. Fou un talent precoç (als vuit anys havia escrit tres misses i diversos concerts i sonates) i comp. d'estil tan elegant com correcte i pur, els seus tractats tècnics envers la música, si no ofereixen gran originalitat són molt metòdics i clars. La primera obra important d'Asioli és La Volubile (1785), òpera bufa, a la que seguí Cinna, partitura que cementà la seva reputació i li va valdre els nomenaments de director de la capella i cambra del virrei d'Itàlia, de Milà i de professor de composició i contrapunt del conservatori, component durant aquesta època gran nombre d'obres, tant sagrades com profanes, entre les que descollen llurs gracioses canzonette i duets, amb acompanyament de piano, tant delicats com inspirats i elegants. Destacà com a concertista de clavicèmbal i fou professor de Carl Mozart, fill del gran compositor. Escriví, a més d'un curiós llibre titulat Observacions sobre el temperament dels instruments, Principi elementari di musica (Milà, 1809), L'Allievo al clavicèmbal, Elementi pel Contrabasso, Tratatto d'armonia e d'accompagnamento (Milà, 1813) Simfonia campestre, Il maestro di composizioni, etc.