Béla Bartók

Béla Bartók (IPA: ˈbeːlɒ ˈbɒrtoːk) (Nagyszentmiklós, Hongria –actualment Sânnicolau Mare, Romania–, 25 de març de 1881 - Nova York, 26 de setembre de 1945) fou un compositor i pianista hongarès, considerat, amb Zoltán Kodály, el compositor hongarès més important del segle XX. Per les seves investigacions sobre la música folklòrica, Bartók es considera un dels fundadors de l'etnomusicologia, l'estudi de la música folklòrica i la música de cultures no occidentals. Va formar part del grup dels compositors que van utilitzar diverses característiques compositives del segle XVIII d'una manera innovadora en les seves obres i també va rebre influències de la filosofia basada en els dotze tons de l'escala cromàtica, sense fugir d'un marc tonal, i interessat en utilitzar formes simètriques i asimètriques. Algunes de les seves obres per a piano, violí o viola, per exemple, han passat a ser part del repertori habitual d'aquests instruments; els seus quartets de corda marquen un canvi respecte els quartets anteriors existents, ja que van més enllà en molts aspectes.Va ser un músic polifacètic, a part de la faceta de compositor, va ser un pianista de primera línia i va treballar durant trenta anys com a professor de piano. Va compondre música per a ensenyar piano als nens i va escriure sobre la seva filosofia pedagògica.