Bedřich Smetana

Bedřich Smetana (Litomyšl, 2 de març de 1824 - Praga, 12 de maig de 1884) fou un compositor txec, pioner en el desenvolupament d'un estil musical que va quedar íntimament lligat a les aspiracions independentistes del seu país. Per això, se'l reconeix com el pare de la música txeca. Internacionalment és conegut per la seva òpera La núvia venuda, pel cicle de poemes simfònics Má vlast ('La meva pàtria') –que representen la història, les llegendes i els paisatges de la pàtria natal del compositor– i pel quartet de corda núm. 1 De la meva vida. Smetana posseïa un talent natural per al piano i va fer el seu primer recital als sis anys. Després de rebre una educació convencional a l'escola, va estudiar música amb Josef Proksch a Praga. Va escriure la seva primera composició nacionalista durant l'aixecament de Praga de 1848, en què va participar per poc temps. Davant la impossibilitat d'iniciar la seva carrera a Praga, es va dirigir a Suècia, on es va establir com a professor i director de cor a Göteborg i on va començar a escriure obres orquestrals de gran escala. Durant aquest període de la seva vida, Smetana es va casar dues vegades i va tenir sis fills, dels quals tres van morir durant la infància. Al començament de la dècada de 1860, un clima polític més liberal a Bohèmia va encoratjar Smetana a tornar permanentment a Praga. Es va lliurar a la vida musical de la ciutat, principalment com a defensor del nou gènere de l'òpera txeca. El 1866, les seves dues primeres òperes, Els brandenburguesos a Bohèmia i La núvia venuda, van ser estrenades al nou Teatre Provisional de Praga, i aquesta última hi va aconseguir una gran popularitat. Aquest mateix any, Smetana va arribar a ser el director principal del teatre, però els anys de la seva direcció van estar marcats per la polèmica. Les faccions encarregades de la creació musical de la ciutat consideraven que la seva identificació amb les idees progressistes de Franz Liszt i Richard Wagner eren hostils al desenvolupament d'un estil d'òpera txeca distintiu. Aquesta oposició va interferir amb el seu treball creatiu i va accelerar la degradació de la seva salut, cosa que va precipitar la seva dimissió del teatre el 1874. Al final de 1874, als 50 anys d'edat, Smetana es va tornar completament sord, però, alliberat de les seves funcions del teatre i de la polèmica que causava, va començar un període de composició constant que es va perllongar durant gairebé tota la resta de la vida. Les seves contribucions a la música txeca anaven sent cada vegada més reconegudes i respectades, però un col·lapse mental a l'inici de 1884 va fer que fos internat en un asil, on va morir. La reputació de Smetana, com el pare fundador de la música txeca, s'ha enfortit al seu país natal, on els defensors l'han convertit en una icona per sobre dels seus contemporanis i successors. No obstant això, es troben relativament poques obres de Smetana al repertori internacional i la majoria dels experts estrangers tendeixen a considerar Antonín Dvořák com el compositor txec més important.