Artie Shaw

Artie Shaw (Nova York, 23 de maig de 1910 - Newbury Park, Califòrnia, 30 de desembre, 2004) fou un clarinetista de jazz i director d'orquestra estatunidenc. Actuà successivament, entre 1929-31, en els conjunts de Johnny Cavallaro, a Nova York, i Cleveland, amb Joe Cantor, Austin Wylie i Irving Aaronson. Altra vegada a Nova York, treballà eventualment fins, el 1934, donar un concert en l'Imperial Theatre. Arran d'actuar com a solista en un quartet de corda, assoli ésser conegut. Al cap de poc temps, fundà un gran conjunt semi-simfònic, amb saxos i bateria; amb aquesta nova formació anà a l'estranger, el 1935. Aquest conjunt seria reformat diverses vegades. El 1937 donà conèixer la cançó Beguin the beguin, cançó de Cole Porter amb la que la seva fama s'incrementà notablement. Entre 1943-44 efectuà una gira per Oceania amb la Navy Band. El 1944 reformà el seu conjunt, al que s'uniren músics tan famosos com el trompeta Roy Eldridge, el saxo Herbie Steward, el pianista Dodod Marmarosa i el guitarrista Barney Kessel. Actuà en la pel·lícula Second Chorus (1946). Va enregistrar amb Benny Goodman, amb els Gramercy Five i amb diversos músics de color, entre ells, el ja citat Eldridge, Hot Lips Page i la cantant Billie Holiday. Shaw fou un dels músics més populars de l'estil swing i un bon investigador de la tècnica i les possibilitats de la jazz. Malgrat l'honradesa d'una improvisació que ningú li discutí, els exigents i els puritans estan d'acord a considerar que, si bé posseïa una tècnica meravellosa que el situa entre els millors clarinetistes, fou, amb tot, poc creador. La popularitat que assoli, mercès a la seva brillantor i espectacularitat natural, van del bracet amb la de Glenn Miller. Això no obstant, en pla seriós i exigent no se'l reconeix tant com, per exemple, en Thelonius Monk, artista d'inventiva prodigiosa i tècnica mitjana que constituïa per dir-ho així, la seva antítesi. Shaw va escriure un llibre de tipus autobiogràfic: The Trouble with Ciderella (1952).