Anton Bruckner

Anton Bruckner (?·pàg.) (pronunciació en : /[ˈantɔn ˈbʁʊknɐ]/) (Ansfelden, 4 de setembre de 1824 – Viena, 11 d'octubre de 1896) fou un compositor i organista austríac que va crear la seua obra a les acaballes de l'era romàntica. L'anomenada de Bruckner es fonamenta en les seves simfonies, misses i motets. En particular, les seves simfonies gaudeixen de gran reconeixement per la profunditat i ambició emocional, encara que també s'hagin guanyat detractors (especialment als països de parla anglesa) a causa de l'extrema durada i el fet de l'existència de múltiples versions de cadascuna d'elles. Per la seva escala, les sonoritats massives i l'estructura imponent, les simfonies de Bruckner han estat anomenades «catedrals del so». La seva vida va estar marcada per una exacerbada religiositat, lluny dels ambients mundans, dins l'entorn rural en què va néixer i que va forjar el seu caràcter. Fou sens dubte un compositor romàntic amb tots els ets i uts. Era catorze anys més jove que Schumann i onze més que el seu admirat Wagner, però també era nou anys més gran que Brahms. La seva figura sorgeix, doncs, al bell mig de la brillant florida del Romanticisme musical germànic. Bruckner va ser un «catòlic medieval llançat al turbulent món de Wagner», segons una feliç expressió de Paul Henry Lang; o un «místic gòtic extraviat per error al segle XIX», segons Wilhelm Furtwängler.L'existència de revisions ha generat controvèrsia. L'explicació comuna per a l'existència de múltiples versions és que Bruckner va voler revisar les seves obres influït per les crítiques adverses i mal informades dels seus col·legues. Aquesta explicació va gaudir de gran acceptació en ser defensada per l'expert en Bruckner Robert Haas, que va ser l'editor principal de la primera edició crítica de l'obra de Bruckner, publicada per la International Bruckner Society, i per tant continua recollint-se en la major part dels programes de mà de concerts i en els resums biogràfics sobre Bruckner. No obstant això, aquesta teoria va ser durament criticada per erudits de la talla de Leopold Nowak o Benjamin Korstvedt i pel director Leon Botstein, que argüeixen que l'explicació de Haas pot ser en el millor dels casos una simple especulació i en el pitjor una justificació malintencionada de les pròpies decisions editorials.