Andrea Stefano Fiorè

Andrea Stefano Fiorè (Milà, 1686 - Torí, 6 d'octubre de 1732) fou un compositor italià del Barroc tardà. Cursà els seus estudis primers (violí i composició) amb el seu pare Angelo Maria (1660-1723) i després a Roma (de 1703 a 1706), on havia estat enviat especialment per Víctor Amadeu II. Debutà com a compositor operístic a Milà el 1707 amb La casta Penélope i La Svanvita, però ja havia publicat, als 13 anys d'edat, 12 simfonies <<da chiesa>> a 3, és a dir, 2 violins i un violoncel, amb baix continu per a orgue (Mòdena, 1699). Fixà la seva residència a Torí, on fou compositor en la cort dels ducs de Savoia, i es dedicà principalment a les composicions operístiques, especialment per als teatres de Viena (Atenaide, 1709; Ercole in cielo, 1710), Reggio, Palerm, Torí, Venècia (Il pentimento generoso, 1719), Milà. Col·laborà amb Caldara, Magni i altres. Va compondre un total de 27 òperes i també diverses Cantates i Àries, encara que no arribaren a publicar-se.