Alberto Mazzucato

Alberto Mazzucato (Udine, Friül, 28 de juliol de 1813 - Milà, Llombardia, 31 de desembre de 1877) fou un compositor italià. Simultaniejà els estudis científics i els musicals, passant més tard a la universitat de Pàdua, on acabà els cursos de matemàtiques el 1834. Però després abandonà la carrera de ciències per dedicar-se exclusivament a l'art de la música, que era l'únic pel qual sentia vocació. El 1839 fou nomenat professor de cant en el Conservatori de Milà, on tingué alumnes avantatjats com Marietta Gazzaniga, Visetti i successivament fou professor de composició, on tingué com alumnes en Roberto Remondi i Felix Jeremias Piazzano, d'estètica i d'història de la música, i director d'aquell establiment docent el 1872. Com a director d'orquestra assolí molta fama, havent estat al front de la del teatre de La Scala de Milà des de 1859 fins al 1869. Juntament amb Luigi Felice Rossi i Guglielmo Quarenghi, Mazzucato va formar la "Società di S. Cecilia" el 1860. Com a compositor dramàtic se li deuen les obres següents: La fidanzata di Lammermoor, Don Chisciotti, Esmeralda, I corsari, I due sergenti, Il pensiero della sera, Il canto à amore, Un Himne, Una Canzone,Se li deuen, a més, una altra himne titulat Roma, i diverses obres de caràcter religiós. Es distingí així mateix com a escriptor musical, doncs, a més de col·laborar en diversos diaris, dirigí la Gazzetta musicale, de Milà, traduint tractats de García, Fétis, Berlioz, reedità els Principi elementari di musica, d'Azioli, etc., i també va compondre un Atles de música de l'antiguitat.