Junk Culture de Orchestral Manoeuvres in the Dark

Junk Culture és el cinquè disc del grup anglès de pop electrònic Orchestral Manoeuvres in the Dark. Fou publicat al mes d'abril del 1984. Per millorar els resultats comercials del seu àlbum anterior (Dazzle Ships), OMD inclogueren al seu nou àlbum una col·lecció de temes ballables i radiofònics, que en les seves edicions com a senzills els retornaren als primers llocs de les llistes britàniques. Amb Junk Culture, a més, el grup recuperà per a les seves cançons l'estructura "tradicional", que en discos anteriors havien intentat evitar. Tanmateix, encara hi va haver lloc per a l'experimentació sonora, com es pot comprovar en la peça que dóna títol al disc, una mescla de ritmes electrònics amb regust de reggae i samples de tota classe -provinents majoritàriament de l'E-mu Emulator- o també en "Love and violence", un tema molt agressiu amb una base rítmica plena de percussions metàl·liques. Un altre element destacat és l'ús del sampler Fairlight CMI (per exemple, en el segon senzill, "Talking loud and clear") i de la caixa de ritmes Linn LM-1, que dinamitza el tercer senzill, "Tesla girls". "Junk Culture" fou enregistrat als estudis Air (propietat de George Martin, l'ex-productor de The Beatles), de l'Illa de Montserrat. L'ambient caribeny va influir en el so d'alguns temes, com "All wrapped up" o "Locomotion", el primer senzill. En conjunt, es tracta d'un dels seus discos més accessibles, que possibilità el retorn d'OMD als primers llocs de les llistes de vendes europees.