Der fliegende Holländer de Paul Groves

Der fliegende Holländer (en alemany, L'holandès errant) és una òpera amb música i llibret de Richard Wagner. La història està basada en la llegenda de l'holandès errant, i més concretament en la versió que en va fer Heinrich Heine, Les memòries del senyor von Schnabelewopski (Aus den Memoiren des Herrn von Schnabelewopski, 1834), que tracta sobre un capità de vaixell condemnat a navegar fins al dia del Judici Final. Es va estrenar el 2 de gener de 1843 al Königlich Sächsisches Hoftheater de Dresden. És la primera òpera en què Wagner s'aparta del model operístic llavors en vigor, buscant la inspiració en el món germànic mitjançant una llegenda nòrdica, que segurament li va venir a la ment quan el seu vaixell va patir els embats d'una tempesta al mar del Nord i va haver de buscar refugi en un fiord noruec. És el primer gran drama musical de l'autor, en el qual ja existeixen gairebé tots els temes que esdevindran l'obsessió del mestre alemany i fixa la frontera per reconèixer els primers indicis de l'autèntic geni de Wagner. Wagner s'acosta notablement al món operístic de Weber, que li donaria la pauta per orientar les seves noves produccions cap al món germànic.Es basa en una llegenda divulgada per Heine, en què un mariner holandès —condemnat a vagar sens fi pels mars amb el seu vaixell fantasma per haver desafiat els designis divins, fins que l'amor i la fidelitat d'una dona li portin el perdó— arriba a un petit port noruec. Per trobar aquesta dona es permet a l'holandès atansar-se a terra cada set anys. Wagner construeix l'òpera des de la perspectiva de Senta, la noia que lliurarà la seva vida al desconegut per redimir-lo de la maledicció, dins el tema de la redempció per l'amor, fonamental en l'obra wagneriana, així com, de forma més o menys encoberta, moltes de les constants que després definirien la seva personalitat musical: ús del leitmotiv, continuïtat orquestral, caràcter llegendari de l'argument, etc.