Atletes, baixin de l'escenari de Manel

Atletes, baixin de l'escenari és el tercer disc del grup català Manel. El disc va sortir al mercat el 16 d'abril del 2013. La portada de l'àlbum és d'un fons groc i mostra els components del grup corrent amb actitud atlètica. L'àlbum va ser editat per Warner Music/Discmedi en format CD i vinil. La presentació del disc que encetarà la gira del nou disc va ser al Primavera Sound de Barcelona el 23 de maig de 2013. Tanmateix, van oferir un primer directe de petit format el mateix 16 d'abril al Fnac del Triangle de Barcelona.El disc es va gravar als estudis Can Sons de Barcelona entre el febrer i el març de 2013. La gravació i la masterització va anar a càrrec d'Aleix Sans i de Yves Rousell, respectivament. En aquest cas, la producció del disc va recaure íntegrament als Manel.El disc porta com a títol una frase cèlebre de la veu en off dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, Constantino Romero, quan hi va haver una invasió del camp per part dels atletes de diverses delegacions presents durant l'actuació de Peret i Los Manolos a la cerimònia de clausura del Jocs a l'Estadi Olímpic de Monjüic.El disc compta amb 13 cançons. La cançó que obre el disc, «Ai, Yoko», remet a la cançó de John Lennon «Oh Yoko!». El 26 de març es va avançar el primer single de l'àlbum, «Teresa Rampell», per animar les reserves del disc i les vendes del single. El single i la reserva del disc es van posicionar directament en el número u de vendes de cançons i àlbums a l'iTunes.La lletra de «Teresa Rampell», a diferència d'altres singles d'àlbums anteriors com «Benvolgut», és menys críptica. El single és de durada llarga, específicament, de 5 minuts i mig. Narra una història actual i quotidiana que comença a Gràcia, prop del pont de Vallcarca, i que desgrana una nit de festa de la protagonista, Teresa Rampell. Diversos mitjans apuntaren que el nom Teresa Rampell podria fer referència a Ramon Rampell protagonista de l'obra de Mercè Rodoreda Un dia de la vida d'un home. Segons la revista musical Enderrock, Teresa Rampell té referències clares al rock laietà i específicament, a discs com Dioptria (1970) de Pau Riba. També, publica que el disc es perfila com un disc amb un so més elèctric que els treballs anteriors.