Xöömej

El terme xöömej o khöömei s'usa tant per a designar un estil de música tradicional del folclore de la República de Tuvà (Rússia) com un cant efectuat amb la gola. Es té constància de la seva existència des de fa més d'un segle.Les cançons solen versar sobre els cavalls de les estepes i s'entonen forçant les cordes vocals en sobretons, de manera similar als càntics budistes. El khöömei és una forma de cant originari de les muntanyes d'Altai, situades a l'oest de Mongòlia. Pretén la imitació dels sons de la naturalesa i a la vegada fer dos sons diferents simultanis. Un so bordó, és a dir, una nota greu mantinguda i una melodia a base de sons harmònics. La traducció de Khöömei és faringe, ja que la majoria dels seus sons es fan amb aquesta part del cos. Va ser inspirat en el cant dels ocells i fan servir aquesta música en rituals de xamanisme. El Khöömei bàsicament contempla dues formes de cantar-lo: el Kharkhiraa que es canta profundament i es caracteritza pel fet que els seus sons són molt greus, i l'Isgeree que es canta xiulant una mica i també es caracteritza pel fet que té un so molt agut. L'interpreten els nòmades mongols amb motiu d'esdeveniments socials diversos, cerimònies oficials importants i, fins i tot, en festes familiars. També es canta quan es va a pasturar als animals o pels bebès quan són a les iurtes, els habitatges mòbils d'alguns països de l'Àsia Central. A Mongòlia molta gent vol aprendre com cantar aquest cant i hi ha classes per aprendre'n i també es pot aprendre individualment de mestre a aprenent. Es transmet oralment. Tant es pot cantar a cappella com acompanyat del Morin Khuur.