El rock progressiu (de l'anglès progressive rock, prog-rock) és un subgènere del rock dels finals de la dècada del 1960. Va arribar a la seva màxima expressió durant la primera meitat de la dècada dels setanta. L'adjectiu "progressiu" fa referència tant al caràcter innovador d'aquell temps, entès com "un pas endavant al progrés de la música en general" com també al caràcter que es volia que tingués l'obra musical: havia de transcendir l'estructura en estrofa i tornada, i mostrar un "progrés, ben calculat i conduït, des de l'inici fins al final". La seva màxima característica és el pas gradual i progressiu de la sonoritat bucòlica, acústica, medievalitzada, folk, modal, del temps lent fins a una altra sonoritat més urbana, elèctrica, tensa i més accelerada. Les seves composicions també es caracteritzen per l'ús de moviments, com a les obres de música clàssica, l'addició de nous instruments que es van desenvolupant al conjunt de la peça. I també la improvisació, propera als cànons del jazz; el rock progressiu concedeix gran importància a les aportacions individuals dels músics, destacant solos dels diversos instruments de la banda. També se sol caracteritzar per l'ús cançons llargues, la creació d'àlbums conceptuals, de lletres ambicioses, pel virtuosisme dels instrumentistes i per un ús prominent de sintetitzadors i altres recursos electrònics.

Aquest article utilitza material de l'article de Wikipedia Rock progressiu , que es publica sota la Creative Commons Attribution-Share-Alike License 3.0.