El Post Hardcore, com el nom suggereix, és el successor del moviment musical Hardcore punk. Les primeres aparicions del gènere foren a Washington DC, a mitjans i finals dels anys 80, encara que no va ser completament conegut fins a principis dels anys 90. El post-hardcore, com a gènere musical, està marcat pels seus ritmes precisos i la seva instrumentació basada en guitarres fortes acompanyades per interpretacions vocals que moltes vegades són cantades com crits o xiuxiuejos. El gènere ha aconseguit un balanç únic de dissonància i melodia, en part canalitzant l'estil sorollós i ràpid del hardcore en més mesurades i subtils formes de tensió i descàrrega. Cal destacar, i no oblidar, que comparteix amb les seves arrels Hardcore una intensitat i consciència social, també com una ètica punk, encara que s'absté bastant de la ira desenfocada i imprecisa, algunes vegades el perfil inexpert del punk rock. El gènere també inclou grups amb tendències decididament art rock, (o Rock experimental) com són: Fugazi, Drive Like Jehu, Rites of Spring, Moss Icon, Quicksand, Whisper Campaign i Hoover. El so original del post-hardcore va perdre popularitat durant els anys noranta i quasi ha desaparegut de l'"ull públic", encara que el gènere encara prospera en ambients més ‘‘underground’’ (subterranis), així com en noves formes més radicals. Gèneres relacionats són l’Emo i el math rock, els quals comparteixen un mateix llegat amb el post-hardcore.

Aquest article utilitza material de l'article de Wikipedia Post Hardcore , que es publica sota la Creative Commons Attribution-Share-Alike License 3.0.