Obertura

Una obertura en la música és una peça per a orquestra que precedeix o prepara una òpera, oratori, ballet, o alguna altra obra de caràcter teatral. A part, però, durant bona part de la segona meitat del segle XVIII, en el classicisme, aquesta denominació va ser -en molts països- sinònim de simfonia. En una representació operística, l'obertura és un fragment orquestral amb la que s'inicia. Antigament prenia el nom de tocata o simfonia. Hi ha dos models fonamentals que la defineixen segons la seva estructura: obertura francesa (amb tres seccions: lenta, ràpida i lenta) obertura italiana (ràpida, lenta, ràpida).Al llarg de la història la relació entre obertura i representació s'ha anat fent cada vegada més estreta, fins a aconseguir que la música anticipi l'acció i el clima que es durà a terme en l'òpera. També pot estar destinada a la seva execució en concerts de forma independent ja sigui perquè només s'ha escollit aquest moviment de la resta de l'obra o perquè tingui entitat pròpia com seria el cas de l'obertura de Beethoven Leonora.