Improvisació musical

La improvisació musical és un procediment musical d'un tipus d'interpretació musical en la qual l'acte de la composició o invenció de l'obra musical és simultani i va a càrrec de la mateixa persona o grup de persones que el de la interpretació. Malgrat que hom podria considerar que, sota aquestes característiques esmentades, la improvisació és una forma concreta de composició, la tendència general és a considerar que improvisació i composició són dos processos i dues tipologies de productes musicals diferents. Alguns estils i gèneres són pràcticament inimaginables sense unes dosis enormes d'improvisació. Tal és el cas de les músiques tradicionals d'àmplies zones de l'Àfrica subsahariana o del Jazz. En canvi, altres estils com pugui ser la música clàssica europea té un component d'improvisació molt menor, sovint inapreciable. En alguns casos, allò que s'improvisa no és la totalitat del discurs musical sinó alguns elements. Així, per exemple, en la música barroca era habitual que s'improvisessin tant l'ornamentació com la resolució del baix continu. D'altra banda, els instrumentistes que han cultivat més la improvisació han estat, tradicionalment, els organistes. La improvisació, tant si és individual com si és col·lectiva, requereix una preparació profunda, atès que fa necessari disposar no sols d'un gran nombre i una gran varietat de recursos per portar-la a terme, sinó també la capacitat de posar-los en funcionament de forma selectiva, d'acord amb les circumstàncies en què es dóna aquesta improvisació. La transcripció escrita en partitura de les millors improvisacions dels grans intèrprets del jazz constitueixen un material de primer ordre per a l'aprenentatge d'aquest estil.