Melodrama

El melodrama té el significat literal d'obra teatral dramàtica en la qual s'hi incorpora música instrumental, que s'usa per a enfasitzar els sentiments dels personatges. És similar al melòleg però amb diversos personatges. A la literatura es correspon amb el moviment del sentimentalisme, precedent del romanticisme, i va anar evolucionant cap al drama romàntic. Sovint s'ha associat amb el fulletó i el serial.El melodrama és l'expressió dramàtica del sentimentalisme. Es caracteritza per la intensificació de l'expressió dels sentiments dels personatges, que solen ser esquemàtics i arquetípics (la mare coratge, la donzella en perill, el bon conseller, etc.), i final previsible i feliç, en el qual triomfen els "bons" mentre els "dolents" es penedeixen de les seves accions. L'interés no era saber com acabaria sinó comprovar com es resolien els conflictes al llarg de la trama, plena de sorpreses i cops d'efecte, per arribar al final esperat. Santiago Rusiñol va ser uns dels dramaturgs de melodrama català més coneguts, al qual va evolucionar progressivament a partir del noucentisme. Un altre n'és Joan Oliver, que s'inscriu al melodrama moral d'orientació catòlica. Va ser un gènere teatral molt popular que als Països Catalans es va explotar per la seva finalitat moralitzant no només per la burgesia conservadora sinó també en un teatre polític d'ideologia d'esquerres, catalanista i republicà. Alguns exemples són La presó de les dones (1936), de Salvador Bonavía i Panyella, i Comiats a trenc d'alba (1938), de Ramon Vinyes.