Dansa folklòrica

Les danses folklòriques, danses tradicionals o danses populars són danses pròpies de la cultura popular d'un país o d'una comunitat de persones, i que s'han anat transmetent de generació en generació. Tenen diverses característiques: La música que les acompanya és tradicional. Les executen persones sense (o amb poca) preparació professional. Es ballen en activitats socials. No estan dissenyades per a ser representades en un escenari, tot i que algunes es poden arranjar amb aquest fi. L'execució està basada més en la tradició rebuda que en la innovació, tot i que les tradicions folklòriques varien amb el temps. Els nous dansaires aprenen la dansa observant els vells, o rebent-ne l'ajuda. A vegades els ballarins vesteixen indumentària tradicional.Als Països Catalans les danses folklòrica més conegudes són la jota i la sardana; altres exemples són les danses ballades pels esbarts dansaires. Amb el temps algunes danses tradicionals s'han perdut, altres s'han conservat. El problema major de les danses populars és que pel fet de ser-ho rarament se'ls ha donat prou importància com per a documentar-les per escrit, com ocorre també de vegades amb la recepta d'un plat popular (com l'allioli), la melodia d'una cançó (com el Caga tió) o el text d'una obra de teatre (per exemple, Els Pastorets). A Catalunya existeix des de 1950 l'Obra del Ballet Popular per a conrear i a difondre la dansa tradicional catalana i intentar així evitar que amb el temps es perdi. La majoria de danses tradicionals tenen finalitat festiva. Moltes acompanyen o acompanyaven en origen tasques feixugues, quotidianes o puntuals, o moments socials o personals importats, com la verema o un casament. Algunes tenen origen guerrer i d'altres origen religiós, ritual, màgic o místic, aquestes darreres poden ser usades perquè els ballarins quedin en trance.