Música experimental

La música experimental és un tipus de música en la qual s'amplien les nocions existents de la música. En la música experimental es parteix d'idees i formes que encara estan en fase de desenvolupament en l'àmbit musical i experimentar activament a fi de trobar nous estímuls (com preparar instruments, agregant altres objectes en certes parts d'un instrument per produir diferents timbres o efectes; clústers, superposició de gran quantitat de notes; creació de nous instruments, ben modificant instruments tradicionals, o utilitzant d'objectes de la vida quotidiana com a nous instruments; formes de tocar no-convencionals, com el glissando, frullato, col legno, etc., amb el que s'aconseguia produir altres timbres i sons de l'instrument sense modificar l'instrument ni agregar-li objectes) que reorganitzin els conceptes artístics.El terme va ser introduït per John Cage en 1955. Segons Cage, un fet experimental és aquell que produeix resultats no previsibles. En un sentit més ampli també es refereix a la música que busca desafiar les nocions preestablertes de què és la música. Aquest terme també va ser utilitzat originalment per designar a la música electroacústica en els inicis d'aquesta.