Enka

El terme Enka fa referència a dos estils de música japonesa. El primer consisteix en la utilització que es va fer de la cançó popular com a mitjà d'expressar desacords polítics durant el període Meiji (1868-1912) i el període Taisho (1912-1926), a manera de cançó protesta, com un mitjà per evitar la repressió del govern en els discursos de la dissidència política. El segon és un gènere japonès de cançons populars (kayōkyoku) desenvolupat a la postguerra, durant el període Showa (1926-1989). El terme generalment es refereix a aquest últim tipus de cançons tradicionals i melodramàtiques.