La música electroacústica és un tipus de composició musical que combina enregistraments i interpretacions instrumentals en directe, amb sons generats amb mitjans electrònics. Aquest tipus de fer musical va començar a desenvolupar-se als anys immediatament posteriors a la Segona Guerra Mundial, gràcies al notable avanç de l'electrònica i la seua aplicació als diferents àmbits científics. Va surgir com a posició unificadora entre la música electrònica que se venia desenvolupant-se a Colònia, (Alemanya) durant els anys de 1950 (la que utilitzava pràcticament tan sols sons generats electrònicament) i la música concreta, encara que a poc a poc se va anant convertint en un terme general que agrupa a l'electrònica en viu, la tape music (música en cinta), i qualsevol altra música o tendència que pugui combinar sons de l'entorn acústic natural, siguin convencionalment musicals o no, amb uns altres generats de manera electrònica mitjançant oscil·ladors, ordinadors, etc. Quan s'utilitzen exclusivament sistemes digitals també s'anomenen música cibernètica..

Aquest article utilitza material de l'article de Wikipedia Música electroacústica , que es publica sota la Creative Commons Attribution-Share-Alike License 3.0.