«Doo-wop» és una onomatopeia, que en català s'acostuma a traduir com a du-du-a, que serveix per designar un gènere musical americà, variant del rhythm and blues. Nascut del matrimoni dels ritmes sincopats africans i dels himnes religiosos dels blancs puritans al començament dels anys 1950, el doo-wop és un estil vocal fortament influenciat pel gospel i pels barbershops quartets (quartets de perruqueria). És interpretat per grups de cantants negres, generalment al nombre de quatre o cinc : un solista, tenor lleuger canta la melodia, un altre tenor i un baríton segueixen els acords amb "ooh i dels "aah" interromputs de breus cesures de tipus "wop-wop" i un baríton-baix afegeix "doop-doop". Poden ser acompanyats per una base rítmica (piano, guitarra, contrabaix, bateria), fins i tot un saxòfon. Les melodies són balades construïdes habitualment sobre els quatre acords de la cadència (I - VI m - II m - V7). Les paraules del doo-wop, generalment sentimentals, també poden ser humorístiques o amb connotació sexual. Els precursors d'aquest estil són el Golden Gate Quartet, els Ink Spots i The Orioles. De 1950 a 1960, va representar una autèntica explosió: aproximadament 15.000 grups vocals van treure almenys un disc de doo-wop als Estats Units durant aquest decenni. Alguns d'ells mostren certes dosis de creativitat o d'originalitat i són ràpidament llavors imitats pels altres. Comença llavors un autèntic afany en la cerca d'onomatopeies complicades (per exemple l'"Eh-toom-ah-ta-toom-ah-ta-toom-ah-to-doh" de Why Do Fools Fall In Love de Frankie Lymon & The Teenagers). Una altra practica de moda en el doo-wop consisteix a donar als grups noms d'ocells (bird groups) com The Orioles, The Cardinals o The Flamingos. Entre els més grans èxits del doo-wop, es poden citar Only You i The Great Prentender dels Platters, Earth Angel dels Penguins, Sh'boom dels Chords, Work With Me Annie dels Midnighters i Sincerely dels Moonglows. L'estil doo-wop va ser extremadament popular al llarg dels anys 1950, paral·lelament als començaments del Rock 'n roll, després va ser suplantat a partir de 1960 per la moda dels "girl groups". Entre 1960 i 1965, els afroamericans van començar a cantar Soul, però molts grups blancs com els Beach Boys, els Four Season, Dion and the Belmonts o The Tokens van fer evolucionar el doo-wop sota la influència de la música pop britànica, cosa que donarà els estils West Coast i el Mersey Beat. De 1965 a 1980, alguns grups aficionats han continuat cantant doo-wop, després l'estil caigué en l'oblit.

Aquest article utilitza material de l'article de Wikipedia Doo-wop , que es publica sota la Creative Commons Attribution-Share-Alike License 3.0.