El crust punk (a vegades anomenat crust o crustcore) és un subgènere i estil de música derivat de l'anarcho-punk influenciada pel D-beat i el extreme metal. L'estil, el qual va emergir a Anglaterra a mitjan 1980s, sovint té cançons amb lletres fosques i pessimistes que s'ocupen de mals polítics i socials. Musicalment es podria resumir una definició de l'estil crust com una forma de "hardcore d'expressió terrorífica". Les bandes que van ajudar a formar aquest subgènere van ser en la seva majoria bandes del primerenc anarco punk els qui prenien influència de bandes de heavy metal com Motörhead. La tendència del crust punk és gairebé igual al del D-Beat sol que el so és molt més agressiu. El crust és parcialment definit per baixos pronunciats i un so "bastant brut, cru i brutal". És un estil musical molt ràpid (algunes bandes utilitzen blast beat amb seccions moderades ocasionals). Les veus són usualment guturales i també poden ser cridades. El crust punk pren influències del Anarco/Hardcore punk de Crass i Discharge, també de l'extreme metal Però mes pel thrash (especialment el thrash del East Coast Thrash Metal) d'Overkill, Nuclear Assault, Metallica i en algunes de les seves formes més dissonants, elements subtils del Deathrock. El crust ha estat sempre un estil de música molt underground, però fans i bandes dins de l'estil es troben a tot el món. Els primers treballs d'Amebix (els creadors del gènere), Excrement of War, Doom, Nausea, Hellbastard, Aus Rotten, i Extreme Noise Terror (els qui serien els pioners del grindcore) constitueixen el crust prototípic.

Aquest article utilitza material de l'article de Wikipedia Crust punk , que es publica sota la Creative Commons Attribution-Share-Alike License 3.0.