Chicago blues

El Chicago blues és un tipus de música blues que es va desenvolupar a Chicago, a l'afegir guitarres amplificades, bateria, piano, baix i, en algunes ocasions, saxofon al Delta blues bàsic de guitarres i harmònica. Aquest estil és el resultat, principalment, de la gran migració afro-americana de treballadors pobres del sud dels Estats Units a les ciutats industrials del nord del país, com per exemple, Chicago, durant la primera meitat del segle XX. El Chicago blues té un repertori de notes musicals més ampli que l'escala estàndard de blues de sis notes; generalment s'afegeixen notes de l'escala major aconseguint així un efecte "jazzero" al mateix temps que es mantenen les característiques essencials del blues. Aquest efecte, el d'afegir notes a una altra escala, no és tan comú ni té tant importància en altres estils, com el Texas blues, en el que s'acostuma a usar "terceres" i "sisenes" majors. Una altra característica important del Chicago blues és la presència d'una gran quantitat d'acords "novens" dominants, així com la presència de notes "novenes" a les escales.