Cançó napolitana

La cançó napolitana (en italià, canzone napoletana) és una composició generalment en napolità per a veu masculina solista i acompanyament instrumental. És característica de la ciutat de Nàpols i la seua regió. Les seues lletres són variades, però solen fer referència a assumptes amorosos o al paisatge del Sud d'Itàlia. Algunes de les cançons més famoses són 'O sole mio, Torna a Surriento, Funiculì, funiculà o Santa Llúcia. En la dècada de 1830, es va celebrar un concurs a la cançó napolitana durant la Festa de Piedigrotta, festa dedicada a la Mare de Déu de Piedigrotta, una imatge molt popular en el barri napolità de Mergellina. La cançó que va guanyar aquest primer concurs es titulava Te voglio bbene assaje i els seus autors eren el poeta Raffaele Sacco i, segurament, el compositor Felippo Campanella (encara que el tema musical original pot ser d'origen folklòric; alguns autors l'hi han atribuït, equivocadament, a Gaetano Donizetti). Aquest festival va perdurar fins a 1950, quan es va crear el Festival de Nàpols (també conegut com a Festival de la Cançó Napolitana), que va tenir gran èxit durant tota la dècada fins que, finalment, també va desaparèixer en 1971 (posteriorment, s'ha intentat recuperar-lo, sense que haja arribat a l'èxit de la seua primera època).