Cantata

Una cantata és una composició lírica en diverses parts, sense acció dramàtica, escrita per a una o més veus, amb acompanyament de baix continu, alternant amb recitatius i cors. No s'escenifica i és més curta i menys elaborada que l'oratori i l'òpera. La cantata aparegué al començament del segle xvii, quan s'imposà la monodia acompanyada. La cantata es distingeix per la seva destinació (peça de concert o d'església, mai de teatre) i pel seu caràcter líric. No trobà la seva forma definitiva fins a mitjan de segle xvii, amb Luigi Rossi i Giacomo Carissimi. La cantata italiana representà, més que qualsevol altre gènere, la música vocal més exquisida del Barroc tardà. El principal compositor d'aquest gènere fou Alessandro Scarlatti. Un gran compositor de cantates, sobretot religioses, va ser Johann Sebastian Bach. Les gairebé 200 cantates que se'n conserven constitueixen un dels monuments més imponents i sublims de la música occidental.