El Britpop va ser un moviment cultural britànic de rock alternatiu que va guanyar popularitat a tot el món, sobretot a Europa, a mitjans dels anys 90, caracteritzat per la prominència de bandes influenciades pel pop guitarrístic britànic dels anys 60 i 70. Tot i que aquestes bandes en conjunt no tenien un so que les agrupara, van ser qualificades per la prensa especialitzada com una 'escena' i posteriorment com un moviment cultural. Blur i Oasis són considerats generalment com els dos grups més importants d'aquesta escena, tot i que hi ha diverses bandes associades amb el britpop a diversos nivells, com ara Suede, Pulp, Dodgy, Ocean Colour Scene, Supergrass, The Verve i Radiohead. El moviment es va desenvolupar com una reacció contra diverses tendències musicals i culturals a finals dels anys 80 i principis dels 90. L'acid house i l'èxit de la música Hip hop van portar a un interès renovat per les cançons guiades pel ritme i el groove, amb portant al que es va denominar so Madchester. En aquest moment, la música de guitarres més tradicional es va deixar de costat. El moviment del shoegazing de finals dels anys 80 i principis dels 90 també va anar en contra de la tendència a base de produir cançons llargues, repetitives i psicodèliques, molt influenciades per grups com ara Jesus and Mary Chain i My Bloody Valentine. La major "antiinfluència" del Britpop va ser, però, el grunge. Durant l'època d'invasió de bandes americanes liderada per Nirvana, Mudhoney, Pearl Jam, Soundgarden i Alice in Chains, alguns grups britànics van intentar emular el so grunge. Altres van continuar amb el so Madchester, com a part del moviment baggy. Gran part de la premsa musical britànica, però, va continuar aclamant bandes americanes més establertes, com Dinosaur Jr i Sonic Youth.

Aquest article utilitza material de l'article de Wikipedia Britpop , que es publica sota la Creative Commons Attribution-Share-Alike License 3.0.