Balada

La balada és un gènere trobadoresc. Si ens centrem en criteris de versificació, on sols es tenen en compte els aspectes mètrics i no la frascanspansa, la literatura trobadoresca es pot dividir en balada i dansa. Com indica el seu nom, tenia per finalitat d'ésser ballada. El seu esquema mètric solia ser el següent: refrany -un apariat- A A (observeu que les lletres majúscules indiquen la intervenció del cor, mentre que les minúscules corresponen al solista), tres versos del solista amb un vers del refrany b A b a, refrany A A Segons Riquer, es conserven nou balades pròpiament dites en la literatura trobadoresca, tres de Cerverí de Girona i la resta, anònimes. D'amor m'estera ben e gent A s'eu ma dona vis plus sovent A Balada faz ab coindet son b d'amor m'estera ben e gent A qu'a ma bela don a randon, b quar ai estat tan lonjament. a D'amor... A s'eu... A