Literatura apocalíptica

La literatura apocalíptica és un conjunt d'escrits sorgits en la cultura hebrea i cristiana durant el període hel·lènic i romà (segles II i I aC i segles I fins a mitjan segle II). Aquesta literatura, expressa, per mitjà de símbols i complexes metàfores la situació de sofriment del poble jueu o dels seguidors de Crist i la seva esperança en una intervenció messiànica salvadora o en el cas de l'apocalíptica cristiana en la Parusia o segona vinguda de Crist. La majoria de les obres apocalíptiques foren escrites en el període grec i romà de l'ocupació palestina. Sovint es tracta d'obres atribuïdes a un personatge antic (patriarca, profeta, savi, sacerdot) que narra una visió que va rebre en vida; o es tracta d'un personatge que segons la Bíblia no ha mort, cas d'Henoc o Elies o que segons l'escrit apocalíptic ha pujat al cel després de mort (Moisès o Isaïes) o ha ressuscitat i transmet una revelació als seus deixebles com el cas de Jesús a l'Apocalipsi(1:1-3). El seu estil, deriva del gènere profètic, i es caracteritza per la profusió d'imatges i símbols. Generalment, presenten una situació de gran tribulació que serà alleugerida amb la intervenció divina.