Zizi Jeanmaire

Renée Jeanmaire (?·pàg.) (en francès: Zizi Jeanmaire) (París, 29 d'abril de 1924), és una ballarina de ballet, cantant i actriu parisenca. Esposa del coreògraf Roland Petit estudià en l'escola de ball de l'Òpera de París, i més tard es perfeccionà amb Alexandre Volinine i Boris Kniaseff. els anys 1944 i 1945 ballà en les <Soirèes de Paris> organitzades pel seu marit i Boris Kochno en el Thèa tre Sarah-Bernhardt. El 1946 passà al <Nouveau Ballet de Montecarlo>, el director del qual era Serge Lifar, i el 1948 als <Ballets de Paris> també del seu marit en el Thèatre Marigny. Fou en aquesta companyia on es posaren de manifest les seves dots d'esplèndida ballarina de fort temperament i gran personalitat, dintre d'un cert gust parisenc inclinat als tons del musi-hall. La seva revelació, però, es produí el 1949 amb la seva interpretació del ballet Carmen, que va compondre per a ella Roland Petit sobre una selecció de fragments de l'homònima òpera de Georges Bizet. R. Jeanmaire després actuà en teatre i cinema, a París i Hollywood. El 1958 tornà als <Ballets de París>, per a representar de bell nou el personatge de Carmen i abordar el de Rossana del nou ballet de Roland Petit, Cyrano de Bergerac (amb música de Marius Constant. Durant els anys de 1970/80, Jeanmaire, es dedicà al ballet i a la cançó, com a ballarina de l'Òpera i com a vedette de gran espectacle per al Casino de París. Entre les seves interpretacions d'aquesta època cal recordar la de desembre de 1979 en el Teatre dels Camps Elisis amb el ballet El ratpenat del seu marit i música de Johann Strauss amb la companyia dels <Ballets de Marseille>. Ja als anys 1990 la seva activitat es reduí a recitals de les seves cançons de major èxit com Zizi au Zenith (1994) a Marsella i París. L'any 200 encara pujà a l'escenari de l'Amphithéâtre de l'Òpera de la Bastilla parisina per a interpretar les seves cançons favorites. A la ballarina tècnicament dotada i amb un estil modern molt personal, recolzat en un robust temperament, entre líric i dramàtic, acompanya feliçment una nota burleta i elegant provocació.