諸井三郎

Saburō Moroi (en japonès: 諸井三郎) (Tòquio, 7 d'agost de 1903 – Tòquio, 24 de març de 1977), fou un compositor i teòric japonès. És el pare de Makoto Moroi també músic i compositor. Després d'estudiar en la Universitat Imperial de Tokiomi en l'escola Superior de Música, es traslladà a Europa per a perfeccionar-se a Berlín des de 1932 fins a 1934, amb Leo Schrattenholz, Max Trapp i W. Weindl. Va ser membre d'acadèmies importants japoneses, i el 1946 fou nomenat inspector del Ministeri de Cultura, encarregat de l'ensenyança de la música en les escoles japoneses. De 1965 a 1967 fou director estable de l'Orquestra Simfònica de l'Estat de Tokio. D'entre les seves nombroses obres, exclusivament instrumentals, cal citar 4 simfonies (1934,1938.1944 i 1955), la Fantasia simfònica (1943), una petita simfonia (1943), Díptic simfònic (1949) i diversos concerts per a solista i orquestra: 2 per a piano (1927 i 1933), 1 per a violoncel (1936), per a fagot (1937) i per a violí (1939). Entre les seves produccions de cambra destaquen: Sextet per a corda (1939); Quartet (1933); Trio per a corda (1940); Trio per a vila de gamba, violoncel i piano (1936); Sonata per a viola i piano (1935); Sonata per a flauta i piano (1937); dues sonates (1933-1965) i una Suite per a piano (1942). Saburō Moroi també va destacar com a teòric musical, i va publicar alguns llibres de indiscutible vàlua: Armonia fundamental (Tokio, 1942), Els quartets de Beethoven (id. 1949), Introducció al contrapunt (id. 1951), Música i pensament (id. 1953), Estudis vers la forma musical, 5 toms-0 (id., a partir de 1957), La forma musical (id., 1960), etc.