Yvonne Loriod

Yvonne Loriod (Houilles, Seine-et-Oise, França, 20 de gener de 1924 - Saint-Denis, 17 de maig de 2010) fou una pianista francesa. La seva germana Jeanne Loriod (1928-2001), també fou una celebrada intèrpret, en aquest cas d’un instrument electrònic anomenat “onde Martenot”, amb el qual va estrenar nombroses obres de compositors francesos de la segona meitat del segle XX. També va exercir com a professora del Conservatori de París. Des de la infància inicià els estudis musicals i amb molt pocs anys realitzà diverses aparicions en públic. Fou deixeble, en el Conservatori de París, de Jean-Pierre Calvet, Frank Ciampi, Georges Caussade i d’Olivier Messiaen, amb el qual es casaria alguns anys més tard. A través del seu marit coneixeria als grans compositors francesos de la seva època, entre ells Pierre Boulez i Darius Milhaud. Va estrenar la major part de les obres del seu marit, que li dedicà partitures com “Visions de l’Amen” (1943) o “Vint mirades del Nen Jesús” (1945). També va estrenar obres d’altres contemporanis seus, com Boulez, Serge Nigg, André Jolivet o Charles Chaynes. De fet, en el seu repertori habitual predominaven sobretot les obres de compositors del segle XX, encara que també interpretava habitualment obres de compositors com Wolfgang Amadeus Mozart o Ludwig van Beethoven. Entre 1967 i 1989 fou professora en el Conservatori de París. També va desenvolupar la seva activitat docent en altres ciutats, com Karlsruhe i Darmstadt. A més va realitzar gires de concerts en països com Alemanya, Àustria, Estats Units, etc.