Yuri Shaporin

Iuri Aleksàndrovitx Xaporin, en rus: Юрий Александрович Шапорин, (Hlúkhiv, llavors Imperi Rus, actual Ucraïna, 27 d'octubre de 1887 - Moscou, Unió Soviètica, 9 de desembre de 1966) fou un compositor i director d'orquestra rus. De jove estudià piano i violoncel. Seguí diversos cursos de filologia a la Universitat de Kíev i al conservatori de la mateixa ciutat, estudià composició amb Liubomirski. Després es traslladà a Sant Petersburg, Universitat en la qual feu la carrera de Dret (1908-12); en el Conservatori d'aquesta ciutat segui els estudis de composició amb Sokolov, aprengué la instrumentació amb William Steinberg i feu exercici de lectura de partitures i direcció d'orquestra amb Txerepnín (1913-18; en la mateixa població dirigí teatres de segon ordre (1919-28. Més tard (1924-32, era membre de la junta directiva de la federació Teatral Soviètica i dirigeix l'edició de la revista ?Tritono (des de 1924). Entre 1926-30 fou president de l'Associació de Música Contemporània. Es traslladà a Moscou el 1936, on es dedicà al professorat; entrà al Conservatori, en qualitat de professor adjunt el 1938 i, poc temps més tard (1939), titular. El 1948 prengué part en el Congrés Internacional de Compositors de Praga, d'on hauria de sortir el cèlebre Manifest en que s'establiren les bases per a la nova música socialista. A partir del 1952 fou secretari de la Unió de Compositors soviètics. La Unió Soviètica el va distingir amb els més alts honors: Orde de l'Estrella Roja (1940), Medalla del Treball (1943), a nomenament d'Artista del Poble de l'URSS (arts escèniques) (1954), Orde de Lenin (1957) i tres premis Stalin. La quantitat de les seves obres és realment grandiosa: en aquestes si nota influxos de Brodin, Txaikovski i Rachmaninov. És autor de les òperes Paulina Gebl i Els Desembristes (1953), d'inspiració política, molt apreciada en la Unió Sovietica. Fidel al socialisme, també d'inspiració política la cantata El camp de Kulikovo (1939), premi Stalin 1941, i l'oratori Història de la lluita en el país rus (1944), sobre la lluita contra els invasors alemanys, durant la segona guerra mundial, obra que va merèixer el premi Stalin (1946); fou, així mateix, atorgat aquest premi a una col·lecció de cançons (1952). La seva gran especialitat fou la música vocal: Va compondre diversos cicles de cançons sobre lletres de Puixkin, Blok, Tiúttxev i Zamiatin et alteri, el conte L'esquerrà, la Cançó de l'ocell de foc, per a veu i sextet, Cors amb texts de Lérmontov i Nekràssov, unes Balades amb text de Blok, i el cicle de cançons titulades, A quina altura ha de volar el voltó?. Cal citar de la seva producció instrumenta: Una Simfonia que porta com a sub-títol Revolució i Intel·ligència. Dues Sonates. Dues Suites. Una Balada, per a piano. 4 peces per a violoncel. La puça, suite.També va compondre la música per a les pel·lícules: El Desertor. Suvorov. (1940). Kutuzov, (1944).